Talaiòtic. Poblats de Menorca.

Torre d'en Galmés

ELS TALAIOTS
Hi trobem 3 talaiots, disposats d'est a oest; devora el central i més gros hi ha adossat el recinte de taula. Al voltant d'ells pareixen crear-se espais d'us comú. Ocupen la part més alta i de millor visibilitat del poblat per tal de complir amb la seva funció de vigilància i control del territori. Des de Torre d'en Galmés es divisa bona part del sud de Menorca així com altres poblats.

EL RECINTE DE TAULA
Santuari que presenta la típica forma de ferradura, amb Taula (pilastra central) sense el capitell i orientada al sud, pilastra exempta i les pilastres distribuïdes al voltant i integrades en el mur, construït per grans lloses als laterals i a l'absis fet amb pedres menors regularment encaixades.

Malgrat la taula té el seu capitell caigut, entre la porta d'entrada i la taula, i la pedra suport està rompuda faltant la part superior, el recinte es conserva en bon estat. El capitell va ésser utilitzat en època romana com a sepulcre i el seu encaix rebaixat per augmentar-ne la cabuda. Actualment l'entrada no té llinda emperò hi ha constància de la seva existència. A les excavacions realitzades per l'equip de Guillem Rosselló es varen trobat una figura del Imhotep, mig deu egipci que afavoria les curacions, i un casc corinti que pertany a una divinitat de caràcter bèl·lic.

CERCLES MENORQUINS. LES VIVENDES.
Al nord del poblat trobem un conjunt de habitatges adossades tipus cercles menorquins. Podem observar molt clarament el mur circular, l'exterior fet de pedres més grosses (part del qual fa de murada del poblat) i amb parets radials que delimiten els diferents habitacles convergint a un pati central, a cel obert, on es feia foc i on també hi havia un dipòsit d'aigua excavat al subsòl. Les parets interiors dels cercles foren reformades en temps dels romans utilitzant pedres més petites i tendència rectangular. Un dels cercles amaga una cova artificial utilitzada com a dipòsit.

Just a l'altre costat del recinte de taula trobem un cercle que té la peculiaritat de integrar una cova de uns metres de profunditat. Encara conserva una alçada important als murs i podem distingir-ne les columnes, tant les integrades al mur com les situades al finals de les parets que es concentren al mig del cercle.

El cercle del sud, adossat a una sala hipòstila destaca per les pedres molt treballades i de tipus lloses del mur exterior. També trobem altres cercles habitatges al costat sud-oest entre els que destaca el cercle de Cartailhac que encara conserva el llinda i té també una sala hipòstila adjunta.

LA SALA HIPÒSTILA
Adossada a les cases del sud trobem una impressionant sala hipòstila (coneguda com sala Flaquer). Sembla que era una edificació auxiliar a l'habitatge possiblement utilitzada com magatzem. Destaquen les seves columnes mediterrànies centrals (monolítiques, estretes de baix i amples de dalt), les columnes integrades al mur (tant monolítiques com polilítiques) i les lloses que composen el sostre.

Al costat sud-oest del poblat hi trobem una altre sala hipòstila de petites dimensions i adossada al cercle anomenat Cartailhac.

LA RECOLLIDA DE L'AIGUA

Cap al sud del poblat, part baixa del turó que ocupa, es canalitzava l'aigua de pluja fins a uns sitjots: dipòsits d'aigua excavats al subsòl. Unes concavitats pròximes als sitjots i plenes de pedres, servien de filtre. Una cova d'enterrament d'època pretalaiòtica fou reaprofitada també com a dipòsit d'aigua.

PROP DEL POBLAT

Prop del poblat trobem dues construccions: El dolmen de Ses Roques Llises (que pertany a una cultura anterior) i la enigmàtica Comerma de Sa Garita (contemporani del poblat però pendent de classificació).